Vaig a les terres llunyanes a impregnar-me de la seva sabiduria...

dilluns, 13 de desembre del 2010

Les noves tecnologies apropen les paraules, els sentiments els apropa el vent...


L'altre dia vaig fer servir l'skype per primer cop, la Paula a l'altra banda de la pantalla i a l'altra punta del món, esperava impacient que jo aparegués a la pantalla, la màgia de les noves tecnologies. Per fi, ens vam trobar, una webcam i un micròfon unien dues amigues amb ganes de retrobar-se. Va ser genial, tot i que la conexió fallés en alguns moments, les ganes de conversar i explica-nos coses va guanyar a l'infrastructura cibernètica.
Avui, una altra experiència sideral ha unit 3 companyes d'aventures, vivències, experiències, alegries i tristors, en definitiva 3 grans amigues que després de 14 dies sense veure's, han conseguit unir els punts virtuals que creen les imatges, per tal de poder disfrutar durant 25 minuts de la presència de les altres persones. He tornat a veure Can Pul·lula, el nostre pis que tantes històries guarda sigilós a les seves parets. El silenci que ha estat impregnat en les seves fotos, quadres...històries contades a crits ara ja silenciats i així seguirà per sempre més. Can Pul·lula, és tanca un cicle, però se'n obren d'altres, altres pisos que veuran construir altres històries i com el guardià d'una cripta màgica, guardaran amb cura cada paraula, cada fet, cada segon...
Can Pul·lula, ha estat més que un pis, ha estat un amagatall i una finestra oberta al món, ha estat una festa, grans sopars ens han ammenitzat grans nits amb grans persones, aquelles que ara, ens han acompanyat en la clausura d'aquest petit món que darrere d'una porta i 4 parets s'amagava. Hi han passat grans amics, que ens han escoltat, i han estat escoltats, que ens han fet riure i ens han fet plorar, persones molt especials per cadascuna de nosaltres, perquè formen part de la nostra vida individual i compartida...des de l'altre costat de l'Atlàntic, us dono les GRÀCIES, gràcies amigues per haver compartit amb mi aquests 3 anys fantàstics de la nostra vida, gràcies a tots aquells que en algun moment heu passat per Can Pul·lula i hi heu deixat el vostre granet de sorra...A TOTS VOSALTRES, GRÀCIES.

2 comentaris: