Vaig a les terres llunyanes a impregnar-me de la seva sabiduria...

dijous, 23 de desembre del 2010

A la vida no se li poden treure les enganxines com a un cub de Rubik...


A vegades, no us passa, que voldrieu poder desfer les coses i acomodar-les a com us agradaria que fossin, com aquell que desenganxa les enganxines en un cub de Rubik per tal de poder descansar perque per fi a conseguit fer-lo sencer?

La vida, s'ha de reflexionar, s'ha de mirar de dintre i de fora, i com quan algú pretén acabar un cub de Rubik, aquesta necessita constància, continuitat, perseverància, i sobretot ser pacient i no desesperar-se i si cal, anar a dormir, que a l'endemà serà un nou dia per pensar-hi.

Ultimament, he tingut (de fet tinc), molt de temps per fer això que m'agrada tant, donar voltes a les coses i filosofar tot el que puc. Això sona molt bé mentre tu ho pots dominar, però quan és el cervell el que mana, estas perdut.

Tenir l'oportunitat de venir a Mèxic considero que no té preu, és un país desestructurat a nivell econòmic (però ara mateix també ho és Espanya), el narcotràfic té agafats pels collons a uns quants però els més rics també són els més corruptes (com a tot arreu), així que ja s'ho faran. La gent d'aquí té un nivell d'amabilitat que ja el podrien tenir molts a casa nostra, i els que tenen l'oportunitat d'estudiar (que no són pocs), tenen un nivell acadèmic excel·lent.

Passant aquí els dies, analitzo moltes de les coses que em passen, i curiosament, últimament he tingut a les mans un cub de Rubik, que per cert, també conseqüència dels meus infinits dies de vida contemplativa, he de dir que ja el tinc quasi acabat, sols em falta l'última filera. Doncs com anava dient, el fet de tenir aquest cub a les mans, m'ha fet reflexionar en que la vida és així, com un cub d'aquests, tan és si comences per un color o per un altre, tan és les voltes que li dones, les opcions que esculleixis, sempre es pot aconseguir, però no s'ha d'abandonar...

A part de reflexionar, també surto de casa, he conegut força gent i ara ja estem plantejant les vacances de nadal, ja que aquí els que treballen han d'aprofitar els dies de festa...

I abans que no se m'oblidi vull fer-vos particeps d'unes conclusions que he tret des de que estic aquí:


- A Mèxic el nombre de nens/es i/o persones adultes amb síndrome de Down tendeix a zero (si no és així, on els tenen amagats?)
- A Mèxic, els mosquits tenen un desfas horari pròpi, et piquen avui i et comencen a donar picor al cap d'un dia i mig i tarden en marxar-te les marques, 2 setmanes.
- A Mèxic és fa caca més cops al dia i amb més quantitat (sense necessitat de tenir diarrera), sé que no és agradable, però és una conclusió.



Apa, i ara a menjar i beure de gust!!!!!!!

En Xiwi i la Xilvi us desitgen:

BONES FESTES FAMILIA!!!!!!




2 comentaris:

  1. Hehe! Molt bona l'entrada! Però respecte a les conclusions, puc dir-te que jo n'he vist alguns, de nens amb síndrome de Down... Potser perquè vivim prop del DIF, que diria que és una mena de servei per ajudar les famílies amb problemes econòmics... No ho sé... Ah, lo dels mosquits sí que ho corroboro, i lo de la caca també, i tant! hehe!

    Estel

    ResponElimina
  2. Jo he de viure gaudint de les estones que el cervell deixa de controlar-me. Filosofa sempre que puguis, és sa.

    ResponElimina